L'agricultura
Les 100 hectàrees de terreny que es treballen des del Mas de Noguera es dediquen a diferents produccions, totes elles orientades principalment al subministrament de la masia. La fertilització es basa en l’ús del fem, la major part produït pels nostres animals, i una correcta rotació dels cultius.
Horta i animals
A les petites parcel·les que envolten la masia, les úniques que disposen de rec, es conreen hortalisses, fruites i forratges. L’àmplia diversitat d’espècies, incrementada per la presencia de cledes, aromàtiques i plantes silvestres, ha permès assolir un equilibri ecològic que permet que aquestos cultius es desenvolupen sense plagues ni malalties.
L’aspecte de l’horta varia molt al llarg de l’any. Des de mitjans de tardor a finals d’hivern el clima fred de la zona imposa moltes limitacions. La major part dels arbres hauran perdut la fulla i només es poden cultivar unes poques hortalisses com cols o alls porros. A la primavera amb l’arribada de el calor, brollen els arbres, es preparen els llavorers i en poc temps tot es transforma. Els camps es plenen de tomaqueres, bajoqueres, carabassetes, creïlles, encisams i molt més. A finals d’estiu i principis d’estiu tot és exuberància. Amb l’arribada del fred, al començament de la tardor, molts conreus han sigut ja recollits o es van esgotant, molts ocells migren cap a zones més càlides, els insectes comencen a hivernar... torna la tranquil·litat a l’horta.
Secà
Les terres de llaurar es troben repartides pels termes de Pina de Montalgrao i Barracas, al nord de la masia. És una zona dedicada al cultiu de cereal, junt amb alguns llegums i forratges i, més recentment plantacions tofoneres. Unes vint hectàrees d’aquestes terres ens permeten obtindre tot el blat que s’utilitza a la masia i una part de l’aliment dels animals.
Ametllers
És la única producció que, degut al seu volum, es ven a l’exterior, i ens quedem només una xicoteta part per al consum de la masia. Part dels camps d’ametllers es troben al voltant de l’horta però molts altres estan dispersats a Caudiel, Benafer o Viver. Vora les varietats més tradicionals com la Marcona, la Largueta o la Comuna tenim també algunes varietats de floració tardana.
Pastures
Les zones poc adequades per al cultiu, pel seu pendent o pel tipus de sòl, es dediquen a pastures per al ramat, encara que en algunes estem regenerant la vegetació, destruïda a l’incendi de 1994, i no es du allí a les raberes. Són prats pobres, formats principalment per arbustos d’aromàtiques, que han d’ésser complementades amb forratges cultivats.
